(coscoll, garric; cast. coscoja)

Arbust de fins a 2 m, rarament arbre petit. Fulles persistents dentato-espinoses, glabres, concolores, coriàcies. Gla de fins a 3 cm, de maduració biennal o anual, endocarp tomentós; cúpula amb escames patents i punxents.

Indiferent edàfic, encara que prefereix els sòls de reacció bàsica. És una espècie molt ben adaptada a l'eixut estival, però és sensible a les baixes temperatures; es troba des del nivell del mar fins als 1200 m. Forma part de màquies i garrigues de la regió mediterrània. La seva fusta s'ha utilitzat, a petita escala, per a llenya i carbó. Antigament es va cultivar per a la cria a les seves branques de cotxinilles del gènere Kermes, emprades per a l'obtenció del colorant grana o carmesí.

Coscoll (Quercus coccifera)

Gla de coscoll (Quercus coccifera)